Què s’ha de tenir en compte abans de reformar una casa antiga
Reformar una casa antiga o una masia no és només una qüestió estètica.
És entendre allò que ja existeix, detectar-ne el potencial i prendre decisions que respectin el seu caràcter sense renunciar a la manera de viure actual.
Sovint, l’error és començar pensant en acabats o en l’estil, quan en realitat el projecte hauria de començar molt abans: entenent la casa, la seva estructura, la seva llum i com s’habitarà l’espai.
Sovint veig que es comença pel que és visible i no pel que és important.
No todas las casas antiguas permiten intervenir de la misma manera.
Antes de tomar decisiones, es fundamental analizar cómo está construida la vivienda, qué elementos tienen valor y qué condicionantes pueden influir en el proyecto.
En muchos casos, existen partes protegidas —como fachadas, estructuras o determinados elementos constructivos— que limitan la intervención y obligan a trabajar desde el respeto al edificio.
Pero más allá de la normativa, hay decisiones que tienen que ver con el propio carácter de la casa: materiales originales, proporciones, alturas o relaciones entre espacios.
También es importante tener en cuenta el entorno en el que se sitúa la vivienda.
No es lo mismo intervenir en una casa en un entorno rural, rodeada de paisaje, que en una vivienda en un casco antiguo o en un contexto más urbano. En ambos casos, el interior debería mantener cierta coherencia con lo que ocurre fuera, independientemente de que el lenguaje sea más rústico o más contemporáneo.
Entender todo esto antes de proyectar evita errores y permite que la intervención tenga sentido.
Muchas veces el cliente llega con una idea clara, pero la casa pide otra cosa.
Creadora d’ambients i emocions.
La il·luminació en una reforma és, fàcilment, el 50% del projecte.
I en masies o cases antigues, encara més.
Aplicar-la bé pot tenir els seus desafiaments: bigues vistes, parets de pedra, sostres ceràmics, voltes catalanes… elements constructius amb molta presència que, ben il·luminats, guanyen tot el seu sentit.
La clau és evitar una il·luminació plana.
Treballar amb llum indirecta i per capes permet donar profunditat a l’espai, evitar enlluernaments i posar en valor els materials.
Fosejats perimetrals, aplics de paret, il·luminació des del terra, carrils de focus, làmpades penjants o de peu són recursos que, combinats amb criteri, construeixen l’ambient.
“Menys materials, però millor escollits.”
“Quan tot vol destacar, res no destaca.”
Quan vols rehabilitar una masia o una casa antiga, és fàcil enamorar-se de molts elements i voler conservar-los tots.
Però cal saber parar i escollir amb criteri. Aquí és on molts projectes es perden.
La clau és trobar un equilibri: conservar, recuperar i combinar amb materials actuals que encaixin, no que competeixin.
En una casa antiga, els materials no són només una elecció estètica, són part de la seva identitat.
Pedra, fusta, ceràmica, calç… ja hi són i marquen el punt de partida. L’error més habitual és ignorar-los o intentar imposar un llenguatge completament diferent.
No tot s’hi val.
Barrejar materials sense criteri o seguir tendències sense tenir en compte el context acostuma a generar espais incoherents.
Algunes decisions que marquen la diferència:
I si el que es busca és una essència més fidel a l’original, avui dia encara existeixen artesans que recuperen tècniques tradicionals i les apliquen amb un nivell de qualitat molt alt.
Interiorista i directora de projectes
